CONNECTORS
Els connectors són elements que manifesten una relació semàntica i pragmàtica d’addició, disjunció, contrast o conseqüència entre dues oracions o unitats superiors (conjunts d’oracions o paràgrafs). Tenen la funció d’explicitar la relació semàntica que hi ha entre unitats textuals per tal de facilitar la interpretació del text. Per tant, podem afirmar que els connectors posen de manifest relacions de coherència entre les diferents parts del text. No creen la relació semàntica, sinó que l’expliciten o, en cas que sigui possible més d’una relació semàntica, la concreten.
Fins a quin punt són necessaris els connectors?
Si tenim en compte el caràcter estructurador i de unió dels marcadors discursius, sembla lògic pensar que un text estarà més ben articulat, tindrà més cohesió entre les diferents parts i serà més clar si conté aquest tipus d’expressions connectives, ja que indiquen quines són les relacions semàntiques que s’estableixen entre els enunciats i quina és l’estructura de l’exposició. Ara bé, cal destacar que això és així sempre que fem un ús adequat dels connectors i, fins i tot, en alguns casos, l’ús d’aquestes unitats no és necessari (per exemple, en la redacció d’una nota informal o d’un missatge de mòbil).
2. Propietats gramaticals dels connectors
No tots els marcadors discursius tenen les mateixes propietats entonatives, gramaticals i sintàctiques en l’oració i en el text. D’acord amb criteris gramaticals, el connectors es poden dividir en dos grans grups:
| Parentètics: són aquells connectors que van entre pauses i són imprescindibles sintàcticament (en el text escrit entre comes, o bé entre una pausa forta – punt i coma, punt- i coma). Constitueixen una estructura independent, i és per això que tenen una gran independència sintàctica dins l’oració. Un tret comú a tots aquests connectors és que generalment es combinen amb verbs conjugats en indicatiu.
Dins aquest primer grup trobem connectors com ara: no obstant això, per tant, amb tot, és a dir, tanmateix, ara bé, etc. |
| Integrats dins l’oració: són els que no van entre pauses i els que tenen un element subordinant en la seva formació. Aquesta mena de connectors no tenen la mateixa mobilitat que el parentètics i, a més, en alguns casos es combinen amb el mode indicatiu i, en altres, amb el subjuntiu. Una característica gramatical que hem de tenir en compte és que, quan l’expressió connectiva conté la conjunció que, ha d’anar seguida d’una frase i, per tant, en la seqüència que apareix a continuació ha d’aparèixer un verb conjugat. En canvi, quan el connector només té una preposició, i no el nexe que, el connector va seguit d’un sintagma nominal, o bé d’un infinitiu quan les dues frases relacionades tenen el mateix subjecte. Exemples: |
3. Tipologia de connectors
En aquest apartat, ens centrarem en els tipus de connectors de la llengua escrita planificada. És evident que no fem servir el mateix tipus de connectors quan parlem que quan escrivim, i també en fem un ús diferent segons el tipus de text que estem elaborant. És per això que la utilització de connectors és especialment rellevant en els textos expositius i argumentatius, més que en els narratius o els descriptius.
Com ja hem analitzat anteriorment, la funció bàsica dels textos expositius-argumentatius és presentar tot un seguit d’informacions de manera raonable i convincent, per tal de conduir el lector cap a les conclusions que ens interessen. Així doncs, és imprescindible relacionar les oracions entre si. En aquest tipus de text, és també molt important mostrar com s’encadenen els elements dins d’una sèrie, i també assenyalar l’estructura de l’exposició. Per tal de dur a terme totes aquestes operacions, són imprescindibles les indicacions clares que aporten els marcadors del discurs.
Dins la tipologia de connectors que s’utilitzen en els textos acadèmics podem distingir dos grans grups:
a) CONNECTORS QUE SERVEIXEN PER ESTRUCTURAR LES IDEES (Afecten fragments més breus del text i connecten les idees entre si a l’interior de l’oració. Són les conjuncions de la gramàtica tradicional).
b) CONNECTORS QUE SERVEIXEN PER ESTRUCTURAR UN TEXT (Afecten un fragment relativament extens de text. Estableixen ordre i relacions significatives entre frases).
4. Exercicis
Dins aquest apartat trobaràs tot un seguit d’exercicis sobre els connectors.
Exercici 1
En els enunciats següents manca un connector que expressi quina és la relació semàntica que s’estableix entre les diferents oracions. Per a cada enunciat, es proposen quatre marcadors textuals possibles. Escull quin és el marcador que més convé en cada cas.
Tots els enunciats provenen del llibre de Daniel Cassany, La cuina de l’escriptura, tot i que alguns han estat lleugerament manipulats.
1. ……………………….. les aplicacions pràctiques de la redacció, el llenguatge planer incorpora els criteris de llegibilitat esmentats. (D’una banda, pel que fa a, atès que, ara bé).
2. Els textos relativament curts també han de tenir la seva organització, ……………………… sigui més modesta. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que).
3. A l’interior, les frases s’ordenen de més generals a concretes; els exemples sempre són al final de tot. ……………………, els marcadors textuals solen ocupar sempre la posició rellevant d’inici de la frase, que és la que permet distingir-los amb facilitat. (A més, en efecte, en canvi, tanmateix).
4. Importa sobretot que pàgina i paràgrafs tinguin bona imatge i convidin a llegir. …………………., la recomanació més assenyada és que cada plana tingui entre tres i vuit paràgrafs, i que cadascun contingui entre tres i quatre frases. (tot i que, per això, ja que, com és ara).
5. El text guanyaria claredat si es fes més evident l’ordre o, ……………………, si l’estructura s’expliqués al principi. (encara que, tar tant, considerant que, per exemple).
6. Per als escrits quotidians, per als àpats funcionals i ràpids de dilluns a divendres, els períodes curts i lleugers són més digeribles. ……………… també hi ha dies de festa, com els diumenges o Nadal, i és costum i tradició afartar-se fins al capdamunt! (però, en efecte, tanmateix, per això)
7. El jòquer és la carta que encaixa en qualsevol joc. …………………, hi ha noms, verbs i adjectius de sentit força genèric, que fem servir quan no se’ns acudeixen altres paraules. (no obstant això, amb tot, així mateix, d’altra banda).
8. Els mots concrets es refereixen a objectes o subjectes tangibles; el lector els pot desxifrar fàcilment perquè se’n fa una imatge clara associant-los a la realitat. ………………, els abstractes designen conceptes o qualitats més difusos i solen abastar un nombre més gran d’accepcions. (pel que fa a, però, en canvi, no obstant això).
9. La majoria arrufem el nas quan se’ns corregeix alguna coma, i reivindiquem el dret a puntuar amb llibertat. No és estrany, …….., que la majoria dels alfabetitzats prescindeixin d’aquest aspecte de l’escrit o que el considerin poc important. (doncs, però, per consegüent, per altra banda).
10. La puntuació estructura les diverses unitats del text: l’acabament dels paràgrafs, de les frases, les relacions de subordinació entre idees, etc.
………………….., segons quins siguin els signes usats i en quina quantitat, es pot determinar el grau de complexitat de l’escrit. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda).
Exercici 2
Fes una llista del connectors que marquen les relacions següents entre els paràgrafs:
a) ENCETAR UN TEMA NOU
b) CONTINUAR SOBRE UN MATEIX PUNT
c) RESUMIR
d) ACABAR
e) POSAR ÈMFASI
Exercici 1
1. (D’una banda, pel que fa a, atès que, ara bé)
2. (és a dir, quant a, no obstant això, encara que)
3. (A més, en efecte, en canvi, tanmateix)
4. (tot i que, per això, ja que, com és ara)
5. (encara que, per tant, considerant que, per exemple)
6. (però, en efecte, tanmateix, per això)
7. (no obstant això, amb tot, així mateix, d’altra banda)
8. (pel que fa a, però, en canvi, no obstant això)
9. (doncs, però, per consegüent, per altra banda)
10. (no obstant això, al mateix temps, en canvi, per altra banda)
Exercici 2
a) ENCETAR UN TEMA NOU
respecte a, pel que fa a, un altre punt és, quant a, sobre, el punt següent tracta de, en relació a, etc.
b) CONTINUAR SOBRE UN MATEIX PUNT
a més a més, endemés, a més, després, així mateix, tanmateix, tot seguit, d’altra banda, per altra part, etc.
c) RESUMIR
en resum, resumint, recapitulant, breument, en pocs mots, globalment, recollint el més important, en conjunt, …
d) ACABAR
en conclusió, per concloure, per acabar, finalment, així doncs, en definitiva, …
e) POSAR ÈMFASI
és a dir, en altres paraules, dit d’una altra manera, tal com s’ha dit, val la pena dir, cal insistir, el més important,
la idea central és, convé destacar, s’ha de tenir en compte, o sia, això és, en efecte,…
